SuperHeidi al país dels Bretons

Es veu que això de venir a Anglaterra m’ha despertat un interès estrany per les masses crítiques… I ara em dedico a fer un estudi de camp i a anar mirant com són les critical mass a diferents ciutats… I aquest divendres passat, tocava LONDRES!!! Prou impressionant, la veritat, estva pleneta, la cosa…

Ah, una cosa curiosa, nou d’aquesta vegada, és que la policia ens feia d’escorta… Ben curiós. Ells només ens seguien, i paraven els cotxes a les cruilles, però nosaltres (bé, els que anaven davant) feien i desfeien cap on volien anar… en fi, pobres polis, quin fart de correr amunt i avall per arribar a temps a les cruilles que es van fer! ;)

Podeu veure més fotos (tan dolentes com aquestes) a: http://www.23hq.com/muntsa/album/265815

Apa, que vivim bé…

Aquest cap de setmana, no fos cas que m’avorrís, he fet una escapadeta a Dublin… I fins i tot ens va donar temps d’agafar el tren i anar a veure Howth, que és un poble molt molt bonic al costat de Dublin.

Les fotos:

http://www.23hq.com/muntsa/album/252288

Veureu que feia uns dies esplèndids, jo d’això en dic tenir una flor al cul com un camp de futbol!! ;)

Petons!

M’estic llegint un llibre (quines coses de fer) que es diu “El curiós incident del gos a mitjanit“, del Mark Haddon. Està molt bé, molt recomanable. El protagonista és un noi de 15 anys que pateix autisme lleu, i que és un fan de les matemàtiques i dels números primers, entre altres coses. I diu una frase, que em va fer molta gràcia:

“Els números primers són com la vida. Són molt lògics, però mai en podries descobrir les regles que els guien, encara que no pensessis en cap altra cosa en tot el dia.”

Altrament dit… “Qui va perdre el manual?” (Jordi 2002)

Aquest cap de setmana, m’ha vingut a veure la meva germaneta… Iupi, iupi!!

I hem anat juntes a veure la nostra tieta, que viu a un poble prop de Salisbury, una ciutat a l’oest de Brighton… Aquesta ciutat és famosa per la seva catedral, realment molt bonica!

Ara… flipa mandonguilles: tenen un parc molt bonic, i molt verd, amb oques, cignes, bens, vaques i… dues llames!! Increïble, però cert! Les vaig cridar: “llamiiiiiiiiiiiiita”, però no em van fer cas… no devien ser peruanes! ;)

Aquest cap de setmana m’han vingut a veure els papis…

I hem fet moltes coses, i hem caminat molt, i hem vist món!! Bé, més que món, un trocet petit d’aquesta illa verda…

I el dissabte vam a anar a Lewes, a veure com cremaven tot de coses… I abans que tot s’encengués, vam fer una foto pel germanet de les birres…

Aquesta és més antiga que la Moritz… del 1790!

o… de pare (i de mare) només ni ha un!