SuperHeidi al país dels Bretons

Efectivament… divendres vaig a anar a la critical mass!!

Entre bruixes i dimonis, hi havia un quants penjats que anaven vestits normal…

I alguns que volien fer por i l’únic que aconseguien era semblar els increibles…

Però el cas és que vam prendre els carrers!! I vam posar nerviosos a uns quants taxistes, que sempre va bé… Si, sembla que els taxistes sempe són taxistes, sigui on sigui!!

Ah, per cert… que es veu que d’això també se’n fa a Barcelona!! És el primer divendres de cada mes… Com és que no hi hem anat mai? Apa, divendres que ve, tots cap allà, eh? Més informació a http://www.masacritica.info/

Es veu que el dia 5 de novembre és festa grossa a Anglaterra… Tipus Sant Joan, o així…

Celebren la “Bonfire Night“, per recordar que un tal Guy Fawkes va ser capturat quan intentava (ell i la seva tropa de traidors catòlics) dinamitar el Parlament per matar el rei James I i companyia. Es veu que estaven enfadats perquè el rei no tractava bé al catòlics… I clar, quina millor solució que fer-ho volar tot?

Però els van agafar abans que encenguessin els quilos de pólvora que havien posat sota el Parlament… I com que ell no va poder fer la foguera ni els focs artificails, tothom en fa cada 5 de novembre i hi posen ninots que representen el Guy aquest i el cremen per traidor, més que traidor…

Molt civilitzat, tot plegat, eh?

Hola!!

Diuemenge al final no vaig anar a la festa de les pomes… o de la sidra! Però vaig estar voltant per un poble tot bonic que hi ha a dues parades de tren de Brighton: Lewes. Aquí algunes fotos:

En aquest poble, el dia 5 de novembre, que és la Bonfire Night, es veu que es festa més grossa encara que a la resta d’Anglaterra… Fan focs artificials, processors amb fogueres i coses d’aquestes… Es veu que és un dels grans esdeveniments de l’any! Ho anirem a veure, clar!!

Avui celebraven a la Trafalgar Square de Londres que fa 2000 anys que van guanyar la batalla de Trafalgar contra Francesos i Espanyols, gràcies a un tal Nelson que es veu que era molt llest (però que no va passar d’aquesta batalla, com a bon heroi que era, clar)… Banderes, musica i molta pompa al centre de la capital…

Però es veu que ja durant tot l’any han estat celebrant aquest esdeveniment (la victòria més important d’Anglaterra, diuen alguns)… I uns locos, de no sé quin poble, per conmemorar-ho, van fer una rèplica a mida real del vaixell en que anava el Nelson (tres anys de feina!!) i després el van cremar tot, tot i tot!! Flipa mandonguilles!! Quin pedazo foguera!!

Mola, eh, lu que s’apren mirant la tele? ;)

Hola!

L’Alina m’ha enviat les fotos del magnífic pícnic que vam fer a la platja abans que marxés… ai, que xulo!!!

M’ha fet il·lu tornar-vos a veure!! ;)

Un petó!

Això em recorda un final del GR20… filosofant sobre l’existència, o no, d’una ètica universal que regeix totes les coses… :)

(cliqueu sobre la imatge per veure l’acudit sencer)

Dedicat al David, al Jordi, al Marc i al Robert, per aguantar una cabreta al monte durant tres setmanes! (no ho oblideu, el món és dels cursis!)

Un petonàs!

Cada aventura, un àlbum de fotos!! Ja he penjat l’àlbum de Peak District!!

Espero que us agradin les fotos!

Ahir al matí em vaig llevar i plovia…

Quan vaig sortir de casa, ja havia deixat de ploure…

Al migdia feia sol…

A la tarda amena¢ava tempesta…

O eren les restes de la nit anterior?

Al vespre, vaig sopar veient la lluna a través de la finestra…

A la nit, tornava a ploure…

I aquest matí feia un sol preciós!

Així són els dies a Brighton! Sembla que el temps va més ràpid, aquí!

Hola de nou!

Aquest cap de setmana he estat al Peak District, un parc nacional al mig de les illes britàniques (és a dir a massa hores amb cotxe de Brighton). Molt xulo, el lloc!! Aquí algunes fotos, com sempre, algun dia, més endavant, penjaré l’àlbum… :)

Tot plegat va ser molt divertit… Dissabte feia forca mal temps però malgrat tot (i la roca molla) vam escalar. A la nit vam menjar curry, fet pels organitzadors, que es van passar amb el chilly, i després vam anar a un pub perdut al mig del no res on hi havia un iaios tocant la guitarra i cantant a sac pac… rotllo cumbaya, però amb 60 anys!! Molt xulo, he he!

I diumenge va fer una mica de sol i tot, i va ser molt xulo, i vam escalar molt i molt i després vam conduir molt i mot per tornar cap a casa… Ah! i allò que nosaltres fem quan baixem de la muntanya de parar-nos a sopar un entrepà de llom amb formatge o de truita o de butifarra o, o… (ai, quina salivera!) en un baretu de poble, sabeu? Doncs aquí ells ho fan amb el fish and chips!! Coses de la cultura! Divertit sentir-los elucubrar cobre si es prendrien un fish and chips normal, o amb pèsols, o amb fish cake, o jo què sé! I jo pensant… i de pà amb tomàquet, no me’n farien???? :-D