llàstima que tu no siguis l’amelie i a ton pare no li agradin els nans de jardí, perquè si fos així, l’home fliparia amb el munt de quilòmetres que es poden fer en menys de quinze dies…
Requeteguapa!! Si que te sientan bien los aires norteños, niña…
Aquest finesos son la òstia!, no sabia que es podia pescar tan de salmó a l’aeroport.
Quina tèxnica!
com mola aixo! es com un diari personal que deixa de ser personal per convertir-se en public, oi? i a sobre hi podem dir la nostra… hola a tots!
ala, petonets, guapissima!
Prou, prou.
Diria que, molt cambiadeta mmm… pues no!
Com portes la dieta a base de pudings, gelatines i fish and chips?
(fig.1) Bé, molt records a tu i als participants d’aquesta supermegarxifantasticoweb comunitaria de poliparticipació, on els més agosarats i aborrits escriuen les seves xorrades les més amorosocursiquequesllepadestespetoneres i els més psicoparanoicomailadorassessinuguturaloide, vegis exemple (fig, 1)
Només de pensar la cara de tots al llegir això ja és font de inspiració, celles aixecades, boques obertes, esperem que no babegin*, i tot preguntant-se: i de que és amic de la Muntsa? de que? Doncs pregunteu-li a ella, la supracabreta de les praderes corses. Qui es fagi aquestes preguntes no ha petit cabretosis aguda de la Muntsa, aix! santa ignorància ditjosos aquestos. Planyu l’àngles/a compartido d’habitacle britànic, viuen a l’esquerra? pobret pensarà que un capítol dels “Joves” és com “Candy Candy” al costat de viure amb la Muntsa. En fi ja me distret, podria seguir, però ens reservarem per millors ocasions, fins nadal encara queda temps per paranoia i riure un ratet. Records a tots.
*Possibilitat de petir un cortcircuit amb el teclat, no ho volguessim pas, no, no pas!
estàs com una cabra!! i pensar que em diuen a mi, cabreta!!
:D
Per cert, la dieta anglesa la porto fatal, dues setmanes a Brighton i ja tinc el llavi ple d’herpes!! Però no pateixis, mami, que avui he anat a omplir la nevera de coses sanes i bones, m’he fet caldet, verdureta, tinc pernil del bo que m’han passat de contrabandu a Bulgària (gràcies Montse!!!) i a partir d’ara menjaré com Déu mana!! :)
Ester said,
setembre 20, 2005 @ 6:36 am
mmm…
llàstima que tu no siguis l’amelie i a ton pare no li agradin els nans de jardí, perquè si fos així, l’home fliparia amb el munt de quilòmetres que es poden fer en menys de quinze dies…
Ester
dani lopez said,
setembre 20, 2005 @ 9:35 am
Requeteguapa!! Si que te sientan bien los aires norteños, niña…
Aquest finesos son la òstia!, no sabia que es podia pescar tan de salmó a l’aeroport.
Quina tèxnica!
alina said,
setembre 20, 2005 @ 8:56 pm
com mola aixo! es com un diari personal que deixa de ser personal per convertir-se en public, oi? i a sobre hi podem dir la nostra… hola a tots!
ala, petonets, guapissima!
Robert said,
setembre 23, 2005 @ 6:34 pm
Prou, prou.
Diria que, molt cambiadeta mmm… pues no!
Com portes la dieta a base de pudings, gelatines i fish and chips?
(fig.1) Bé, molt records a tu i als participants d’aquesta supermegarxifantasticoweb comunitaria de poliparticipació, on els més agosarats i aborrits escriuen les seves xorrades les més amorosocursiquequesllepadestespetoneres i els més psicoparanoicomailadorassessinuguturaloide, vegis exemple (fig, 1)
Només de pensar la cara de tots al llegir això ja és font de inspiració, celles aixecades, boques obertes, esperem que no babegin*, i tot preguntant-se: i de que és amic de la Muntsa? de que? Doncs pregunteu-li a ella, la supracabreta de les praderes corses. Qui es fagi aquestes preguntes no ha petit cabretosis aguda de la Muntsa, aix! santa ignorància ditjosos aquestos. Planyu l’àngles/a compartido d’habitacle britànic, viuen a l’esquerra? pobret pensarà que un capítol dels “Joves” és com “Candy Candy” al costat de viure amb la Muntsa. En fi ja me distret, podria seguir, però ens reservarem per millors ocasions, fins nadal encara queda temps per paranoia i riure un ratet. Records a tots.
*Possibilitat de petir un cortcircuit amb el teclat, no ho volguessim pas, no, no pas!
Muntsa said,
setembre 25, 2005 @ 1:44 pm
robeeeeeeeeeeertttttttttt!!!
estàs com una cabra!! i pensar que em diuen a mi, cabreta!!
:D
Per cert, la dieta anglesa la porto fatal, dues setmanes a Brighton i ja tinc el llavi ple d’herpes!! Però no pateixis, mami, que avui he anat a omplir la nevera de coses sanes i bones, m’he fet caldet, verdureta, tinc pernil del bo que m’han passat de contrabandu a Bulgària (gràcies Montse!!!) i a partir d’ara menjaré com Déu mana!! :)